Publico aquest poema, en honor a la nostra Joana Raspall, que va morir fa us dies.

Nadal

Si aquesta nit sens una remor estranya

que, no saps com, t'obliga mirar el cel

i enyores el gust de mel 

i tens desig d'una pau que no enganya ...

és que a  través  dels aires de la nit 

t'arriba aquell ressò de l'establia 

de quant l'infant naixia 

i s'elevava un càntic d'infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,

ni aturar-te a entendre el bell missatge

almenys tinguis coratge

de seguir el teu camí amb el cor net.

                                                                            Joana Raspall